Bòsnia i
Hercegovina

Els tractats de Dayton el novembre del 95 van marcar el final de la guerra de Iugoslàvia i l'inici de la postguerra, després de 12 anys Bòsnia-Hercegovina continua fent camí. Les diferències ètniques entre bosnians, serbis i croats continuen marcant les divisions en pobles, barris, col·legis, hospitals.

La divisió política del país en dos: la República de Sprska i la Federació de Bòsnia i Hercegovina, es demostra impracticable. El país arrossega un alt nivell de desocupació i una baixa inversió que impedeix sortir de la precària situació en la qual es troba. Al contrari que el seu veí país de Croàcia que creix a un ritme del 5% del PIB anual gràcies al turisme i la indústria. Part d'aquesta bonança repercuteix als bosnians-croats amb reassentaments, millora dels seus hospitals i la construcció de grans esglésies catòliques.

Sarajevo és una ciutat de supervivents, orgullosa de la seva tenacitat, suportant quatre llargs anys de setge. El tramvia, un dels primers de tota Europa, és tot un símbol d'aquesta ciutat. Va tornar a estar en servei amb l'alto al foc, a l'hivern del 95, encara que els franctiradors serbis continuaven terroritzant la població des de les muntanyes i els edificis alts. Avui en dia, l'encara tímid turisme crea una sensació de normalitat i optimisme en els habitants de Sarajevo, conscients de la seva repercussió positiva en l'economia i en els nous aires que aquest porta a la ciutat. En el centre trobem cafeteries de disseny i botigues de les primeres marques, es respira prosperitat encara que aquesta ciutat representi un oasi al mig del desert.